06 de gener, la nit dels dracs.

-Diguem, que et preocupa, quin és el teu problema?

No sé per on començar… Crec que he perdut les ganes de viure, no vull aixecar-me pels matins.

-Que sents?

És difícil d’explicar.

-Intenta-ho.

Buff… Sento que el món real està en contra meva, no trobo un sol dia en el qual la felicitat no sigui un flaix intermitent que s’intercala entre glops d’amargura.

-Que és per tu el món real?

Límits. Un munt de barreres que impedeixen fer realitat els meus somnis, un lloc en el qual els meus defectes i errors em repeteixen a cada despertar: que no sóc suficientment bo, que ho deixi estar…

-(Silenci)

No sé ni per què t’explico això, no voldria que pensis que estic boig, em fa por que el meu malestar t’allunyi de mi!! Deixa’m sol per favor…

-Per què creus que estic aquí?

No ho sé!!

-Que hem dit d’aquesta paraula!

Puff… D’acord, Suposo que t’importo, que et preocupes per mi, que no vols veurem malament. Però sóc així, ho necessito! No vull fallar-te, has confiat en mi i…

Sóc jo qui ha d’entendre que els meus somnis no poden ser possibles, no me’ls mereixo i punt! Si els sabessis, ho entendries tot.

-Fes que ho entengui doncs.

Passo… Em diràs que soc capaç, que no em preocupi, que esperi, que tard o d’hora arribarà el meu moment… I mentiràs. O pitjor encara, te’n riuràs! Com farien tots els que realment no els hi importo una merda…

-Confies amb mi?

Suposo, tot i que aquestes altures fins i tot el mirall m’ha intentat enganyar.

-Que vols ser en aquesta vida?

Vull ser lliure, acceptar-me, volar, planejar com un ocell sense por a caure, no tenir preocupacions, ni responsabilitats durant llargs moments… Sentir que la meva lluita val la pena.

-Que més?

Hmmm… Crear la millor versió de mi mateix, mai deixar de ser més intel·ligent, més fort, més apassionat. Vull estimar a la vida i compartir aquest amor amb qui més ho mereixi!

-Doncs que et frena?

Ja t’ho he dit abans… Masses murs i ningú amb qui escapar.

-Doncs deixa de mirar el terra i alça el vol!

Bé, tinc molta energia, com també potencial, sempre m’ho fas veure quan ho ignoro, però… Com vols que em posi a volar sense ales, estàs boig?

-Obre les mans.

Te’n rius de mi, veritat?

-Fiat de tu mateix per una vegada i agafa-ho!

Que és això que em dónes?

No volies alçar el vol, doncs, aquí tens… El teu propi drac, amb el qual podràs emprendre la batalla pels teus somnis.

Per què me’n dónes dos?

-Necessitaràs una companya amb qui compartir el viatge.

(Silenci)

                             Vols volar amb mi?