Abril

Com s’arriba a l’alquímia quan de la benzina del goig i el patiment ja no en queda ni mica? Aquí, els frescos caduquen i escassegen encertades paraules. Encegat entre cintes de sorolls i llumetes, fa temps que no té temps per tenir temps.

La que no veu a qui crida, ni escolta a qui mira, va girar el cap i esvaí la cua entre fulles guixades. Adéu paraules, adéu moments, adéu amor; si no m’estimes, et quedes sol.

De la cendra: una bona persona, correcte estudiant, amic i company; tanmateix, un nul amant, un terç poeta i mig dibuixant; res d’especial.

Allibera’t! Lladra l’ànima; a la merda! Vocifera el cap; t’anyoro, murmura el cor.