Apunts de vida

Semblen gotes les paraules quan passa a passa torno a casa. Com més tinc, més em buida; com més buit, més vida. A esquenes mil tempestes, cent somriures i vint-i-una primaveres.

He desconnectat, a tres milions de passes; connectant, amb un milió i mig de minuts; la connexió, de seixanta mil grams; que em connecta, al que m’agermana vint-i-quatre-set a la galàxia.

He sentit, papallones a l’estómac davant d’un home que resultava ser persona. He vist, com VIL es transformava en TØR per un dia en un cor de cinc-centes partícules.

T’he escoltat i, d’acer a cotó, descobreixo que, quan són més de nou, encara em pugui venir alguna cosa de nou.

Semblen paraules les llàgrimes quan gota a gota surto de casa. Com més marxa, més s’omple; com més ple, més en tomba. Enfront mil orígens, cent esperances i vint-i-dos t’estimo.

No ho sé, però alguna cosa em diu que es pot.

No ho sé, però la llum encendrà aquest món.